GUANYADOR XIV PREMI DE POESIA RAIMUNDO RAMÍREZ DE ANTON (modalitat Terrassa*)
No em plau ni em cal res tenir,
mes tinc,
visc -i sóc - en tu,
Terrassa:
ciutat vella i nova,
que reviu i em fa reviure
cada dia.
Dels teus carrers
estrets, esparsos i diversos, que es perden
quan es troben, com pluja
caiguda
del cel, sembrats pel vent
juganer del temps i la història,
n'he fet casa meva.
D'aquests carrers teus,
rius d'asfalt i pedra
fosca
que llegeixo i rellegeixo
en besar-los amb els llavis
dels meus peus.
Amb cada nova passa em fas
aprendre:
m'encamino vers aquell jo
que no sóc,
encara, que només seré
si avanço
i tu, noble Ègara, em segueixes
fent costat.
Camins d'atzar i pelegrinatge, artèries
del meu cos,
que recorro, em recorren i donen
sentit
al meu viatge.
Carrers amics que conec,
on em reconec i m'emmirallo, que es fan
i es desfan,
em porten, em transporten i omplen
el meu bagatge.
Que teixeixen la trama antiga
que creix,
basteix i renova la simfonia
eterna de la ciutat
dels vapors, els telers, els tallers
i els teixidors.
De xemeneies altives que obliden
el seu fum
de suor i de sang i alcen,
com menhirs antics, els dits
de l'urbs
per a fer pessigolles als melics
dels déus.
Pedres velles que ens parlen
de temps
passats i ens acullen a tots
els que venim
d'arreu
oferint-nos el bressol
del seu cor
antic i obert
al món.
© Xavier Serrahima 2008
* ex-aequo |
